arte en casa

Un quadre al saló-menjador és tenir art a casa. (30 octubre a l’Antic Teatre)

El saló-menjador dels meus pares, o dels teus avis, estava presidit pel  quadre d’una cacera, una marina o una natura morta. No hi ha dubte que les mesures i els temes de la pintura augmentaven o disminuïen en funció de la grandesa de l’habitació i de l’habitus. Avui, sabem que aquesta qüestió es mesura amb molta distinció i la crítica social del gust. Després va arribar el gran invent de les indústries culturals que es va endur les icones culturals a l’habitació infantil i adolescent. És l’era del pòster amb xinxetes. Amb el temps aquesta “estupidesa” del pòster va envair tota la casa.

Ara, en fer-nos grans ens en anem a viure sols o acompanyats. Per menys de 500 euros haurem moblat tota la casa, però ai las, què posem a les parets? És possible tenir art a casa o estem condemnats irremissiblement a la cultura escombraria? Entre d’altres plaers més ocults, el col · leccionisme ens permet visitar i revisitar una mateixa imatge tantes vegades com es vulgui. I al seu torn una imatge al menjador és un acte d’afirmació personal. Venen a sopar els teus amics a casa i el primer que et preguntaran és que és l’art per a tu i per què aquestes imatges fan vibrar la tva identitat. Però tu no et preocupis. En aquest Liminal et donarem les respostes. No t’oblidis el bloc de notes.