apocalipsis

Estem gairebé segurs que ha arribat la fi del món. (18 desembre)

Les noves interfícies de les TIC plantegen un sistema d’associacions mentals intuïtives que generen pensament dèbil. El sistema de navegació imposa dèficit d’atenció i la incapacitat de generar argumentacions profundes. Motors de cerca com google permeten conèixer i controlar els interessos i els desitjos de consum de tots els ciutadans. Les nostres relacions personals estan totalment subsumides a les maneres de la ficció televisiva i l’entreteniment més banal. La manca de diversitat alimentària i els trastorns en les dietes generen una gran majoria de ciutadans obesos. La crisi obre una gran bretxa entre una gran majoria de pobres desnonats i alguns pocs nous rics. Els nous brokers de la finances són guerrers individualistes i cruels. Unes poques grans corporacions controlen els principals mercats. La connivència entre els estats i les grans empreses genera una societat de mercats en la que és impossible qualsevol utopia de progrés. Nous partits polítics o agrupacions socials amb discursos inflamats en l’anti-política o la post-política desestabilitzen el parlamentarisme tradicional. Les ciutats esdevenen conglomerats de guetos d’immigrants, nous bàrbars que corroeixen les metròpolis de l’imperi des de l’interior. L’historial de la metereologia mundial demostra una acceleració del nombre de catastrofes naturals i l’estrès hídric mundial. El canvi climàtic és una evidència irrefutable. Encara queda algú que no pensi que la fi del món està arribant o ja ha  arribat?