Una reflexió sobre el model alimentari a càrrec d’Ignasi Dies

El model alimentari actual

Poques coses hi ha tan importants i imprescindibles com menjar. Però darrera d’aquest acte tan quotidià, al menys per als que podem menjar i saciar-nos a diari, s’amaguen moltes activitats que tenen una repercussió directa sobre la natura i la salut, i sobre la resta dels éssers humans: el model alimentari actual provoca grans impactes mediambientals, afecta clarament la nostra salut i margina milions de persones.


El model alimentari actual: un autèntic desastre ecològic

L’equilibri mantingut entre l’home i la terra durant milers d’anys amb una pràctica sostenible de l’agricultura i la ramaderia, ha estat trencat per la industrialització salvatge del nostre camp, que ha de respondre a un model alimentari del caprici i l’opulència. Així, a l’agricultura han aparegut en escena els pesticides (actualment el seu consum mundial ronda les 4.700 tones), i l’ús d’aigua i fertilitzants és desmesurat. A la ramaderia les condicions d’amuntegament en què viuen els animals provoquen l’aparició de malalties i estrès, que són combatuts mitjançant l’aplicació preventiva i regular d’antibiòtics i tranquil•litzants; sense oblidar que a molts països es força el seu creixement amb hormones.

L’actual era industrial es caracteritza pel malbaratament de l’energia i el model alimentari també hi participa. Només cal fer un cop d’ull als productes del supermercat per veure la quantitat de quilòmetres que han fet per arribar a les nostres llars. A mode d’exemple es pot observar com el Regne Unit importa anualment 60.000 tones de carn de pollastre dels Països Baixos, i exporta 30.000 tones de la mateixa carn cap a aquest país; o el periple realitzat per moltes de les vedelles que viatgen per les nostres carreteres: neixen a França, són engreixades a Espanya, es sacrifiquen a Itàlia i part de la seva carn és consumida a Grècia.

Els acords comercials internacionals, que permeten als països més rics rapinyar els recursos fora de les seves fronteres amb total impunitat, també contribueixen a aquest desastre ecològic. Així, a les desproporcionades xarxes de les flotes industrials que feinegen a països del Sud, per exemple, hi poden arribar a caber fins a 15 avions Boeing 747; i a l’Equador la cria intensiva de llagostí ha provocat la pèrdua de manglars en una superfície equivalent a 4 vegades el delta del riu Ebre!

El model industrial agropecuari ha provocat també la pèrdua de biodiversitat. En l’actualitat el 95% de l’alimentació humana prové únicament de 19 cultius i de 8 espècies animals. Aquest és el cas de la major part de la llet a la UE, que prové d’una sola raça bovina.

Finalment, les problemàtiques mediambientals associades al model alimentari actual estan arribant a límits insospitats de la mà dels aliments transgènics, obtinguts a través d’un procés no natural que consisteix en inserir gens d’un peix en una pastanaga, per exemple, per fer-la més resistent al fred. Trobem presència transgènica fins i tot a la carn, ja que el pinso amb el que s’alimenta el bestiar és majoritàriament transgènic. Els estudis, molt sovint pagats per les pròpies empreses del sector, defensen que són més productius i nutritius i que serviran per eliminar la fam en el món… res més lluny de la realitat ja que estudis de l’Agencia de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) demostren que actualment hi ha aliments en el planeta per alimentar un 110% de la població mundial!


El model alimentari actual: una causa de desequilibri social

Fa poc el percentatge de població obesa del planeta va igualar el percentatge d’éssers humans desnodrits. Tenint en compte que la tercera part dels aliments produïts a l’any en el món per a consum humà (uns 1.300 milions de tones) es perden o es malbaraten ─principalment en els països desenvolupats─ es pot constatar que el model alimentari actual no ha resolt el problema de la fam. Per què?

Organismes multilaterals ─principalment la Organització Mundial del Comerç, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional─ poc democràtics i controlats per països rics i multinacionals promouen el lliure comerç agrícola. Això provoca l’obertura dels mercats dels països pobres, els quals, atrets per la necessitat de divises per saldar el seu deute extern, acaben sumint-se en un panorama desolador: empreses en mans estrangeres, propietat de la terra reservada a una restringida oligarquia i una mà d’obra camperola treballant en condicions de semiesclavatge.

De fet es pot afirmar que la producció i abastiment d’aliments en el planeta estan controlats per tan sols 10 empreses multinacionals. Els volums de venda anuals de Nestlé, Carrefour o Royal Ahold són majors que el PIB de Perú o Nova Zelanda, per exemple. Sense anar més lluny, a Espanya el 80% del mercat del sucre havia estat controlat per l’empresa Ebro Puleva, en una situació de clar monopoli. La mateixa empresa controlava el 40% del mercat d’arròs.

D’altra banda el nostre país no ha restat aliè a la proliferació de grans superfícies d’alimentació. Actualment el 51% dels aliments és comercialitzat per 4 empreses: Carrefour, Mercadona, Eroski i Auchan-Alcampo. En definitiva, es pot afirmar que unes poques persones decideixen l’assortiment d’uns 5.000 comerços, que representen gairebé un 40% de la superfície comercial espanyola. L’existència de pocs distribuïdors i molts productors provoca una situació d’asimetria en el sector, baixada de salaris i una precarització dels llocs de treball.

Per si el problema no fos suficientment greu, a Europa s’aplica la molt discutible política agrària comunitària (PAC). Va ser dissenyada el 1958 per assegurar una producció d’aliments suficient a Europa i actualment suposa prop del 50% del pressupost anual de la UE. Mitjançant la PAC es subvenciona a grans empreses i explotacions, les quals exporten els seus excedents cap a països pobres molt per sota del preu de cost mitjançant milionaris subsidis a les exportacions (l’anomenat dumping). A l’Estat espanyol el 80% de les subvencions de la PAC van a parar als grans terratinents (duquessa d’Alba, germans Mora Figueroa Domecq, etc).

El model alimentari actual: poc aconsellable per a la nostra salut.

Darrerament els escàndols alimentaris estan a l’ordre del dia: vaques boges, grip del pollastre, oli de pinyolada, clenbuterol, etc. La mateixa Organització Mundial de la Salut reconeix que darrera d’un gran nombre de càncers, al•lèrgies i malalties degeneratives estan els productes químics utilitzats, moltes vegades sense control, durant el recorregut que fan els aliments fins arribar als nostres plats.

Estem acostumats, per exemple, a manipular els productes de l’horta sense insectes i això és degut a les dosis extra de pesticida que s’apliquen a les collites de manera preventiva just abans de recollir-les. Aquests productes químics es bioacumulen en els teixits dels animals, provocant que hi arribem a trobar fins a 14 vegades més substàncies d’aquest tipus en carns que en hortalisses o fruites.

A més a més, el poc saludable model alimentari actual utilitza indiscriminadament uns 3.800 additius, la pervivència dels quals està salvaguardada pels interesos comercials de grans corporacions multinacionals. Per exemple, Nestlé envia més representants a les reunions del Codex Alimentarius de l’ONU (creat per garantir la seguretat alimentària), amb caràcter d’assessors de les diferents delegacions nacionals, que molts països. Força preocupants són en aquest sentit les anàlisis realitzades en un entrepà d’hamburguesa de McDonald’s, on s’han arribat a detectar la presència de més de 40 ingredients!

Paral•lelament, aquestes mateixes multinacionals alimentàries no deixen de burxar-nos amb el seu fals màrqueting alimentari per tenir cura de la nostra salut: són els aliments funcionals, “amb” fibra, vitamina C, calci, omega 3, etc. d’una dubtosa qualitat nutritiva. A tall d’exemple es podria apuntar que, malgrat que Danone pregoni les bondats dels seus iogurts, estudis de la UE no asseguren que certs lactobacillus amb propietats beneficioses arribin vius als nostres budells.


Ignasi Dies i Moratilla

Llicenciat en Química. Ha publicat El model alimentari actual, dins de la col•lecció Quaderns per a la Solidaritat de Justícia i Pau (versió pdf disponible a: http://pangea.org/aa_upload/7dc10f2cdabf56575884fff9bafc49b5/Model_alimentari__28__2.pdf). En relació a aquesta temàtica ha escrit artícles en nombroses revistes i acostuma a realitzar conferències. Ha col•laborat també com a expert en el Centre de Recerca i Informació en Consum, CRIC (http://www.opcions.org).
La seva passió pels viatges l’ha dut a col•laborar en diverses revistes, entre les quals cal destacar Altaïr, on hi participa també a través de l’espai que té assignat en el seu bloc (http://www.altairblog.com/usuario/idies).